Article 34 Suspensió de la relació laboral
1. La suspensió del contracte de treball, en els supòsits previstos per aquest Codi, dóna dret al treballador a absentar-se de la feina, sense percebre el salari, i a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l’empresa, en acabar-se el termini de suspensió.
El contracte de treball queda en suspens per les causes següents:
a) Incapacitat temporal de la persona treballadora.
b) Descans per maternitat, paternitat o adopció.
c) Descans per risc durant l’embaràs.
d) En el supòsit que la treballadora es vegi obligada a abandonar temporalment el seu lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere.
e) Privació de llibertat.
f) Excedències.
g) Cas fortuït i força major temporal.
h) Suspensió de sou i feina per causes disciplinàries.
2. En finalitzar el termini de suspensió del contracte, la persona treballadora té dret a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l’empresa, llevat que s’indiqui expressament el contrari.
Article 35 Incapacitat temporal
El contracte de treball queda en suspens mentre la persona treballadora es trobi en situació de baixa mèdica, ja sigui per causa de malaltia ja sigui per causa d’accident de treball.
El termini de suspensió per incapacitat total transitòria es computa sempre a efectes del càlcul d’antiguitat a l’empresa i, a efectes de meritar vacances, es computa de la manera següent:
a) En el supòsit de baixa mèdica per causa d’accident de treball, es computa tot el període.
b) En el supòsit de baixa mèdica per causa de malaltia, no es computa cap període de baixa mèdica que sigui superior a quatre mesos en una anualitat natural.
Article 36 Descans per maternitat
1. La relació laboral queda en suspens durant 16 setmanes per causa de descans de maternitat. En cas de part múltiple el període s’amplia en dues setmanes més per cada fill.
2. Aquest període de descans per maternitat pot iniciar-se a elecció de la mare, des de la mateixa data del part o durant les quatre setmanes immediatament anteriors a aquesta data. No obstant això, si durant les quatre setmanes immediatament anteriors a la data del part la mare hagués de fer descans per prescripció facultativa, es comença a comptabilitzar el període de descans per maternitat a partir de la data del part, i el temps anterior es computa com a baixa per malaltia. En el cas de part prematur, el període que va entre el part efectiu i la data inicialment prevista per al part es computa com a baixa per malaltia.
3. A partir de la sisena setmana a comptar de la data del part, o de la data en què hauria hagut de tenir lloc, en cas de part prematur, el pare pot, si així ho decideixen els progenitors, substituir la mare i gaudir de la resta del descans de maternitat del qual pot gaudir la mare, de manera ininterrompuda.
4. En aquest supòsit, abans d’iniciar-se el període de descans per maternitat o durant el mes posterior a la data del part, tant la mare com el pare han de notificar per escrit, a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen, aquesta previsió, que únicament pot fer-se efectiva amb la certificació mèdica que la reincorporació de la mare al seu lloc de treball no comporta cap perill o risc per a la seva salut.
5. En cas de mort de la mare, el pare automàticament i sense cap notificació prèvia, pot fer ús de la totalitat o de la part que resti del període de descans per maternitat.
6. El termini de suspensió per maternitat computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.
Article 37 Descans per adopció
1. La relació laboral queda en suspens durant 16 setmanes ininterrompudes per causa de descans per adopció, i en cas d’adopció múltiple el període s’amplia dues setmanes més per cada fill adoptat.
2. Poden gaudir d’aquest període de descans, indistintament, el pare o la mare adoptants, de forma simultània o successiva, sempre en períodes ininterromputs i sense que la durada total conjunta del període de descans pugui superar el període previst.
3. Abans d’iniciar-se el període de descans per adopció, tant la mare com el pare adoptants han de notificar per escrit com es distribuirà el període de descans per adopció a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen.
4. El període de descans per adopció s’aplica a tots els casos d’adopcions, tant nacionals com internacionals, excepte si l’adoptat és el fill d’un dels adoptants.
5. El període de descans per adopció es comença a comptar:
a) En el cas d’una adopció nacional, a partir de la data de notificació de l’aute del batlle que pronuncia la preadopció, o, si és el cas, l’adopció directa.
b) En el cas d’una adopció internacional, a partir de la data de notificació del document oficial que pronuncia l’adopció atorgat per l’autoritat competent del país d’origen de l’adoptat.
6. El termini de suspensió per adopció computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.
Article 38 Descans per paternitat
1. La relació laboral queda en suspens durant dues setmanes per causa de descans per paternitat. Aquest període de descans, que pot ser per naixement o adopció, només pot gaudir-lo el pare.
2. Abans d’iniciar-se el període de descans per paternitat, el pare ha de notificar per escrit a l’empresa en la qual presta serveis el període en què vol fer ús d’aquest dret. L’empresa ha de notificar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social que l’assegurat vol fer ús d’aquest dret.
3. El període de descans per paternitat pot gaudir-se, a l’elecció del pare, o bé des del dia següent a la finalització del període de tres dies regulat a l’article 72 o des del moment en què el període per adopció es comença a comptar, o bé a partir del dia següent en què la mare hagi finalitzat el seu període de descans per maternitat.
4. El termini de suspensió per paternitat computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.
Article 39 Descans per risc durant l’embaràs
1. La relació laboral queda en suspens en el cas que la treballadora embarassada es trobi en situació de baixa mèdica per risc, degudament acreditat, durant l’embaràs.
2. Poden gaudir d’aquesta baixa mèdica les treballadores que es puguin acollir a l’apartat 3 de l’article 31, Protecció de la maternitat, de la Llei de la seguretat i la salut en el treball.
3. El període de descans per risc durant l’embaràs inclou tot el període necessari per protegir-ne la seguretat o la salut i mentre persisteixi la impossibilitat de reincorporar-se al seu lloc de treball anterior o un altre lloc compatible amb el seu estat.
4. El termini de suspensió per risc durant l’embaràs computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.
Article 40 Decisió de la treballadora víctima de violència de gènere
1. La relació laboral queda en suspens fins a un màxim de tres mesos en el cas que la treballadora sigui víctima de violència de gènere. Aquest termini pot ser ampliat per decisió de l’autoritat judicial competent.
2. La treballadora ha de notificar en el termini de tres dies naturals a l’empresari, directament o per persona interposada, la seva absència al treball a causa de ser víctima de violència de gènere.
3. L’empresari pot sol·licitar la justificació d’aquesta situació mitjançant l’aportació dels documents que es determinin reglamentàriament.
4. Aquest termini de suspensió computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.
Article 41 Privació de llibertat
La relació laboral queda en suspens en cas que la persona treballadora sigui privada de llibertat fins que es pronunciï una sentència condemnatòria ferma.
El treballador ha de notificar en el termini de tres dies naturals a l’empresari, directament o per persona interposada, la seva absència al treball a causa de detenció.
El termini de suspensió no computa a efectes de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.
Article 42 Excedències
1. Excedència per tenir cura d’un fill o per acolliment familiar
La persona treballadora que faci més de dos anys que està al servei de l’empresa té dret a demanar i obtenir una excedència per causa del naixement, adopció d’un fill o per causa d’acolliment familiar. L’empresari està obligat a atorgar l’excedència per una durada mínima de tres mesos i màxima d’un any. Aquesta excedència s’equipara a la suspensió a què fa referència l’article 34, a l’efecte de la reincorporació.
La notificació s’ha de fer dins els sis mesos anteriors o posteriors al naixement, l’adopció o l’acolliment, amb un avís previ amb una antelació mínima d’un mes. No és necessari l’avís previ en el supòsit que, per defunció del cònjuge, la persona treballadora hagi d’ocupar-se de l’infant nascut, adoptat o acollit.
El termini d’excedència no computa a efectes de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.
2. Excedències pactades
També es poden pactar de mutu acord excedències per altres motius.
En aquests supòsits el temps d’excedència, els efectes en relació amb les vacances i el càlcul d’antiguitat s’han de fixar per escrit.
Article 43 Cas fortuït i força major temporal
1. El contracte laboral queda en suspens quan ho imposa una raó de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment la continuació de l’activitat de l’empresa per un període superior a 48 hores i inferior a tres mesos amb l’acord del Departament de Treball.
2. Als efectes d’aquest Codi s’entén per cas fortuït i força major l’obstacle imprevist o previsible però inevitable, malgrat haver actuat amb la diligència deguda.
3. L’empresa, en el termini màxim de 3 dies hàbils des del moment en què s’iniciï, ha de notificar al Departament de Treball la suspensió del contracte per motiu de cas fortuït o força major. El Departament de Treball, en el termini de cinc dies hàbils, ha de dictaminar sobre la procedència o improcedència de la mesura. Contra la resolució del Departament de Treball pot interposar-se recurs davant el Govern, d’acord amb les disposicions previstes al Codi de l’Administració.
4. El termini de suspensió no computa a efectes de vacances.