Què s’ha de fer per desistir d’una feina? Què pot fer l’empresa si no es donen els dies de preavís?

Article 95 Desistiment de la persona treballadora

La persona treballadora pot desistir del contracte en els casos següents:

a) Durant el període de prova, sense necessitat de preavís.

b) En els contractes per durada indeterminada, mitjançant un preavís de deu dies, si fa menys d’un any que treballa a l’empresa, i de deu dies més un dia per mes treballat, fins a un màxim de trenta dies, si fa més d’un any que està al servei de l’empresa.

c) Pel transcurs del termini de cinc dies de suspensió per causa de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment l’activitat, mitjançant la comunicació corresponent a l’empresa amb menció de la causa de resolució, sense necessitat de preavís.

d) En els contractes per durada indefinida, en arribar a l’edat de jubilació, segons la normativa de la seguretat social, mitjançant la comunicació corresponent a l’empresari amb un mínim de tres mesos de preavís.

Article 96 Formalitats del desistiment

1. El desistiment s’ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant el lliurament directe a l’empresari, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de testimonis, o per conducte notarial.

2. El termini que estableix el preavís es computa a partir de l’endemà de la notificació.

3. Efectuada la comunicació de desistiment, l’empresa i la persona treballadora poden, de mutu acord i per escrit, reduir el termini legal establert pel preavís. En el supòsit que l’empresa no vulgui que la persona treballadora treballi durant tot o part del període de preavís, li ha de satisfer en la quitança la totalitat del salari corresponent al dit període.

4. La manca de preavís per part de la persona treballadora pot ser considerada per l’empresa abandó del lloc de treball.

5. En el supòsit que la persona treballadora incompleixi l’obligació de fer el preavís per desistir de la feina, l’empresari pot reclamar judicialment l’import del salari fix corresponent als dies de preavís que la persona treballadora hauria d’haver donat, així com els danys i perjudicis que hagi pogut ocasionar l’incompliment.

Article 97 Desistiment justificat de la persona treballadora

1. La persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents:

a) L’incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l’empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, o l’exposició de la persona treballadora a un risc superior a l’estricte que sigui inherent a l’exercici de la seva professió.

b) L’exigència de treball diferent de l’estipulat, salvats els supòsits extraordinaris o d’urgència.

c) La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.

d) La manca d’afiliació de la persona treballadora a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l’empresa de les declaracions corresponents.

e) L’incompliment greu del contracte per part de l’empresa.

f) El perjudici dolós o per imprudència greu ocasionat per l’empresa o els seus representants a la persona treballadora.

g) No donar ocupació efectiva a la persona treballadora.

h) En general, qualsevol acte de l’empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d’assetjament moral, sexual o per raó de sexe.

2. El desistiment s’ha de fer amb exposició de la causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l’entrega directa a l’empresari, que n’ha de signar la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de testimonis, o per conducte notarial.

3. La concurrència de qualsevol dels supòsits esmentats dóna dret als treballadors a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat, i també a les altres previstes en aquest Codi. La inexistència dels motius esmentats en aquest article pot ser considerada per l’empresa desistiment unilateral de la persona treballadora.

4. Quan el desistiment tingui com a causa un acte de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, així com d’afiliació, o no, a un sindicat, la persona treballadora pot optar per la indemnització esmentada al paràgraf anterior o bé exigir la reincorporació a l’empresa amb la reparació de l’acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat, que fixa la jurisdicció corresponent.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *