Programa de foment de la contractació indefinida en el sector privat a Andorra

Programa de foment de la contractació indefinida en el sector privat a Andorra

Programa de foment de la contractació indefinida en el sector privat Fomentar la contractació indefinida per part de les empreses de les persones desocupades inscrites al Servei d’Ocupació en situació de recerca de feina que acreditin una formació o que hagin adquirit experiència professional en llocs de treball concrets, i que formen part dels col·lectius […]

Read More...
Xarxa d'empreses inclusives dret al treball de les persones amb discapacitat dins el mercat laboral ordinari amb la finalitat d’assegurar la igualtat d’oportunitats efectiva

Xarxa d’empreses inclusives dret al treball de les persones amb discapacitat dins el mercat laboral ordinari

Xarxa d’empreses inclusives L’objectiu és facilitar el dret al treball  de les persones amb discapacitat dins el mercat laboral ordinari amb la finalitat d’assegurar la igualtat d’oportunitats efectiva.  · Persones beneficiàries: les persones amb discapacitat inscrites al Servei d’Ocupació, que es puguin incorporar a un entorn laboral obert, inclusiu i accessible. · Empreses inclusives: aquelles que […]

Read More...
Drets i obligacions de les persones demandants d’ocupació

Drets i obligacions de les persones demandants d’ocupació

Drets i obligacions de les persones demandants d’ocupació Drets: – Confidencialitat i tractament de les dades personals. – Les dades personals objecte del tractament només es poden utilitzar per al compliment de les finalitats directament relacionades amb els objectius, les funcions i les tasques que desenvolupa el Servei d’Ocupació. – Tot usuari del Servei d’Ocupació […]

Read More...

Condemnada una empresa per assetjar moralment un directiu

La sala civil del Tribunal Superior de Justícia reconeix que les accions d’una empresa van provocar un assetjament moral a un treballador que ocupava un càrrec directiu. Ho considera, tal com diu el Codi de relacions laborals, una causa del desistiment justificat per part del treballador (responsable del departament d’organització i de recursos humans). Així […]

Read More...
Després que dimecres passat la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) demanés públicament una moratòria de tres mesos en l’aplicació del nou Codi de relacions laborals, unes quantes corredisses entre parlamentaris per trobar una solució  –tenint en compte que cap de les 39 reserves d’esmena presentades al text incidia en la disposició final que en fixava l’entrada en vigor per l’1 de gener del 2019– van permetre trobar una fórmula per calmar el malestar de l’empresariat. La solució va venir des d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, que per mitjà del parlamentari Carles Naudi d’Areny-Plandolit, i abans que es procedís a la votació del text un cop rebutjades totes les reserves d’esmena, va sol·licitar poder votar per separat la disposició final sisena del text. Tota la cambra hi va votar en contra, derogant així la disposició i permetent que, tal com marca el Codi de l’Administració, el text entri en vigor quinze dies després de la seva publicació al BOPA. En aquest sentit, i com va confirmar el síndic general, un cop els coprínceps sancionin la llei, aquesta es publicarà al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 10 de gener, fet que comportarà que entri en vigor el primer de febrer. Prèviament, el ple va afrontar el debat de les reserves d’esmena, en què van tenir un clar protagonisme la consellera general del PS, Rosa Gili, i el conseller de la majoria de DA Josep Anton Bardina. La primera, després de deixar clar que el text s’havia fet “escoltant únicament” la part patronal i “deixant de banda” la dels assalariats, va anar desgranant punt per punt totes aquelles qüestions de la proposició de llei qualificada de relacions laborals que al seu entendre “suposen un greu retrocés” per als treballadors. Així, Gili, que va lamentar que la llei “augmenta la precarietat laboral”, va incidir en qüestions com l’ampliació dels períodes de prova, la possibilitat per part de l’empresari de modificar vacances fins a quinze dies abans en cas de necessitat o les rebaixes de terminis a l’hora de reclamar indemnitzacions. També va criticar els nous contractes de successió i de continuïtat de la vida laboral, així com els canvis en el pagament de les hores extraordinàries, el fet que es permeti que els menors de 15 anys puguin treballar jornades de vuit hores, en lloc de les sis actuals, o que puguin iniciar la jornada a les sis del matí. La socialdemòcrata, que va lamentar el rebuig de la proposta del PS de poder allargar la baixa de maternitat a canvi de cobrar un percentatge inferior, va carregar també l’abaratiment dels acomiadaments, siguin o no causals. Per la seva part, Bardina, que va remarcar que DA “sí ha parlat també amb sindicats i els treballadors”, va defensar un text que “millora el codi vigent sense canviar-ne l’essència”, que dona “més garanties” i “més seguretat jurídica” a uns i altres, i que “és equilibrat entre les dues parts de la relació laboral”. A més, va continuar el conseller, el text, al qual es van “acceptar més del 50% de les esmenes presentades”, compleix el doble objectiu de satisfer un compromís electoral de DA i a la vegada actualitzar una legislació, adaptada a la realitat del país i que compleix amb els compromisos internacionals en la matèria. A part de la majoria taronja, la llei va comptar amb el suport del grup liberal i els parlamentaris d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, mentre que el PS, SDP i la consellera independent, Sílvia Bonet, van votar-hi en contra. DA, L’A i UL-ILM, aquest cop amb el suport de Bonet, van donar el vistiplau també al text d’acció sindical i patronal, una llei criticada també durament pels socialdemòcrates en considerar que “no ajudarà a desenvolupar els drets sindicals”. Per contra, des de L’A i UL-ILM, Judith Pallarés i Carine Montaner van celebrar la marxa enrere del grup taronja pel que fa a la “doble representativitat sindical”, convenint que davant la “manca de cultura sindical” cal començar la casa pels fonaments i potenciar els representants dels assalariats a les empreses així com els comitès d’empresa. Finalment, quan al text de mesures de conflicte col·lectiu, el cap de Govern, Antoni Martí, va retreure als parlamentaris del PS que quan per primera vegada es regula el dret de vaga “l’esquerra no era present i ha votat en contra”. Martí incidia d’aquesta manera en la picabaralla ja del matí, quan, indignat pels dubtes de Gili sobre si Espot havia pogut estar al cas dels textos tenint en compte que ja estava fent campanya, va criticar l’absència de Pere López, per “haver anat a la Internacional Socialista”. Gili, que ja havia retret a Martí en assegurar que havia “quedat retratat”, va demanar al cap de no barrejar les coses, i va justificar la negativa socialdemòcrata al text en el fet que es “limita el conflicte col·lectiu” amb l’establiment de mesures que semblen encaminades a impedir que es pugui exercir el dret a vaga, i que la parlamentària va qualificar de “disposicions de la por”. SEP i Sipaag portaran a la UE la situació laboral  El Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) i el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) es van manifestar ahir amb duresa contra la reforma laboral aprovada pel Consell General en considerar que amb els tres textos es “pretén perpetuar la injustícia i la desigualtat” i que “representen un retrocés en els avenços socials del país”. Així, en un comunicat, el SEP, que recorda que a part de treballadors públics compta també amb afiliats del sector privat, assegura que qüestions com ara l’abaratiment de l’acomiadament i mesures “excessivament restrictives” en la regulació del dret a vaga suposen, conjuntament amb “la reforma a la baixa” de la Llei de la funció pública, “el míssil ideal per posar Andorra en un context social molt similar al de la majoria de països de l’Europa de l’est”. Per tot plegat, el SEP anuncia la intenció, a través de la branca europea de la Internacional de l’Educació (Etuce), de posar les qüestions laborals i sindicals en l’agenda de la UE en el marc de la negociació de l’acord d’associació. També des del Sipaag s’assegura que es “persistirà” en la defensa dels drets dels treballadors i es plantejarà la situació en el marc del Consell d’Europa.https://www.bondia.ad/politica/el-nou-codi-de-relacions-laborals-entrara-en-vigor-el-primer-de-febrer

El nou Codi de relacions laborals entrarà en vigor el primer de febrer

Després que dimecres passat la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) demanés públicament una moratòria de tres mesos en l’aplicació del nou Codi de relacions laborals, unes quantes corredisses entre parlamentaris per trobar una solució  –tenint en compte que cap de les 39 reserves d’esmena presentades al text incidia en la disposició final que en fixava l’entrada […]

Read More...

Quins són els dies festius del calendari laboral?

Article 66 Festes laborals Els treballadors tenen dret als dies festius del calendari laboral degudament remunerats, d’acord amb les disposicions vigents en cada moment i els usos i costums de cada sector. Ultra els dies esmentats, per conveni entre les parts, en el cas que hi hagi un o dos dies laborals entre festius es […]

Read More...
Quins són els dies festius del calendari laboral? Quin és el salari mínim? Quin és el descans mínim que l’empresa ha de garantir diàriament i setmanalment? Quants dies de vacances em pertoquen? Com es paguen? Qui les fixa? Com es regula la jornada laboral ? Com es paguen les hores extraordinàries? En quins casos el contracte queda en suspens? Com queden regulades les baixes mèdiques a nivell laboral? Què és el que es considera com a salari? Quan s’ha de pagar? Com es calcula? Quina és la potestat disciplinària de l’empresa? Com s’ha de fer una quitança? Per quins motius la llei preveu permisos retribuïts, o sense retribuir (dies per mort d’un familiar, per tenir un fill…)? En quines condicions poden treballar els menors d’edat a Andorra? En el cas de que una empresa acomiadi a un treballador de manera indeguda, quines són les indemnitzacions que es poden reclamar judicialment? Quins són els tipus de contracte de treball que preveu la Llei? Com es regula el contracte d’aprenentatge? Com s’ha d’acomiadar a un treballador sense que hi hagi causa justificada? Per quins motius es pot acomiadar a un treballador de manera justificada? Què s’ha de fer per desistir d’una feina? Què pot fer l’empresa si no es donen els dies de preavís? Llei 33/2008, del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical Llei 35/2008, del 18 de desembre, del codi de relacions laborals Reglament regulador dels tràmits administratius de registre, dipòsit i publicitat dels resultats del procés d’elecció dels delegats de personal Reglament regulador del contracte en pràctiques formatives Reglament regulador de la concessió i la utilització del distintiu “Igualtat efectiva i conciliació de la vida laboral i la familiar a l’empresa” Departament de Treball

Quin és el salari mínim?

Article 78. Salari mínim interprofessional 1. El salari mínim interprofessional és la remuneració o el guany per unitat horària que l’empresa ha de satisfer obligatòriament a la persona treballadoraen tots els supòsits, fins i tot en els contractes en el què s’hagi pactat un salari per unitat d’obra o un salari mixt. 2. El Govern […]

Read More...