Llei 33/2008, del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical

Llei 33/2008,
del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008
ha aprovat la següent:
llei 33/2008, del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical
Exposició de motius
L’article 18 de la Constitució andorrana estableix i reconeix el dret de creació i
funcionament d’organitzacions sindicals democràtiques, d’àmbit andorrà, amb
autonomia pròpia i sense dependències orgàniques estrangeres. Aquest article
és en el capítol tercer del títol II de la norma suprema. En conseqüència, té la
consideració legal de dret directament aplicable d’acord amb l’article 39.1 de la
Constitució, vincula els poders públics, i, a més, el seu contingut està protegit
pels tribunals i no pot ser limitat per la llei.
D’altra banda, la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000,
en la disposició addicional segona, es refereix a la previsió de l’article 18 de la
Constitució quant a l’adopció d’una legislació específica en matèria
d’associacions empresarials, professionals i sindicals.
Per tant, la Llei qualificada de llibertat sindical desenvolupa la previsió
constitucional i constitueix una novetat en la legislació del Principat. La cultura
sindical del nostre país és en una fase incipient, però a mesura que s’han anat
creant organitzacions sindicals s’ha pogut constatar la necessitat d’una llei que,
sense limitar el dret de sindicació, en precisi el contingut i doti d’un règim jurídic
les organitzacions sindicals. Aquest és el seu objectiu principal, sense deixar de
costat la garantia d’un ampli marge d’autonomia a les organitzacions sindicals
constituïdes a l’empara de l’article 18 de la Constitució.
Al capítol primer es recull la definició i el contingut del dret a la llibertat sindical,
la delimitació dels subjectes actius d’aquest dret, és a dir, els treballadors
titulars del dret a què es refereix aquesta Llei, i l’enunciat dels drets de les
organitzacions sindicals.
Al capítol segon es defineixen els requisits per a la constitució dels sindicats i el
contingut mínim dels seus estatuts, i s’hi recull la regulació del Registre
d’Organitzacions Sindicals, de nova creació.
El capítol tercer delimita les responsabilitats de les organitzacions sindicals.
El capítol quart es dedica a la representativitat sindical, en el seu doble vessant
de representativitat general i especial, segons si el percentatge de delegats es
refereix al conjunt d’empreses del Principat o a una branca de l’activitat en
concret. Igualment, es recullen els beneficis que reporta als sindicats la
condició de més representatius.
A l’últim, el capítol cinquè es refereix a l’acció sindical, amb esment exprés dels
drets dels representants sindicals i afiliats als sindicats en l’àmbit del centre de
treball, entre els quals hi ha recaptar quotes entre els afiliats com a via de
finançament fonamental de l’organització sindical, sense perjudici que l’Estat
garanteixi l’ús i gaudi d’una seu per a l’exercici de les seves funcions als
sindicats que tinguin la consideració de més representatius. Altres aspectes de
capital importància són la prohibició de la discriminació per raó de la pertinença
a una organització sindical d’acord amb el que preveu el Conveni 98 de
l’Organització Internacional del Treball i la tutela jurisdiccional dels drets definits
en aquesta Llei.
Capítol primer. Llibertat sindical
Article 1
Dret de sindicació
1. Tots els treballadors tenen dret a constituir organitzacions sindicals de la
seva lliure elecció, amb la finalitat de protegir, promoure i defensar els seus
interessos econòmics i socials, i també a afiliar-s’hi o separar-se’n lliurement,
de conformitat amb els estatuts d’aquestes organitzacions.
2. Als efectes d’aquesta Llei es consideren treballadors tant els que són
subjectes d’una relació laboral com els que ho són d’una relació de caràcter
administratiu o estatutari al servei de les administracions públiques. No obstant
això, els treballadors autònoms que no tinguin treballadors al seu servei i els
treballadors que hagin cessat en la seva activitat a causa de la seva incapacitat
laboral o jubilació, poden afiliar-se a les organitzacions sindicals constituïdes,
d’acord amb el que disposa aquesta Llei, però no poden fundar sindicats que
tinguin per objecte la tutela dels seus interessos singulars, sense perjudici de la
seva capacitat per constituir associacions, d’acord amb la seva legislació
específica.
3. L’exercici del dret de sindicació per part dels membres del Cos de Policia,
Cos Penitenciari, Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, així com
d’altres cossos especials que es puguin crear en l’esdevenidor, s’ha de regir
per la seva normativa específica.
4. Els batlles, els magistrats i els fiscals no poden pertànyer a cap sindicat.
Article 2
Llibertat de sindicació
Els treballadors són lliures d’afiliar-se a l’organització sindical que vulguin, amb
l’única condició de respectar-ne els estatuts, i també són lliures de separar-se
de qualsevol organització a què estiguin afiliats. Ningú pot ser obligat a afiliar-
se a un sindicat.
Article 3
Llibertat sindical
Les organitzacions sindicals tenen dret a:
a) Redactar els seus estatuts, que en tot cas han de respectar la Llei
qualificada d’associacions, així com les normes de funcionament intern, i a
organitzar la seva gestió i administració interna, i les seves activitats i el seu
programa d’acció.
b) Constituir federacions, confederacions i afiliar-se a organitzacions
internacionals o retirar-se’n.
c) Exercir l’activitat sindical al si i a l’exterior de l’empresa, incloent el dret a la
negociació col·lectiva en els termes previstos en el Codi de Relacions Laborals.
d) No ser suspeses ni dissoltes sense resolució ferma de l’autoritat judicial.
Article 4
Normes aplicables
Les organitzacions sindicals es regeixen:
a) Per aquesta Llei i la resta de la normativa específica aplicable, en especial la
Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000.
b) Per les normes reglamentàries dictades en desplegament d’aquesta Llei.
c) Pels seus estatuts.
d) Pels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans.
Capítol segon. Constitució de les organitzacions sindicals
Article 5
Constitució i Acta Fundacional de les organitzacions sindicals
Per constituir una organització sindical es requereix l’acord mínim de tres
treballadors que han de manifestar la voluntat de constituir-la i dotar-se d’uns
estatuts on s’expressin les regles d’organització i funcionament de
l’organització.
Les persones que vulguin constituir una organització sindical han de ser majors
d’edat:
a) De nacionalitat andorrana.
b) De nacionalitat estrangera residents legalment a Andorra durant un període
mínim de dos anys.
Els menors de 18 anys no podran ser elegits pels òrgans directius de
l’organització.
Article 6
Les normes estatutàries
Les normes estatutàries regulen com a mínim:
a) La denominació de l’organització, que no pot coincidir o induir a confusió
amb una altra de registrada legalment, ni consistir en el simple esment d’un
territori, o en una expressió genèrica d’ús comú o en l’ocupació de conceptes o
expressions pròpies d’altres persones, ni incloure expressions contràries a la
Llei o a l’honor i altres drets de les persones.
b) El domicili i l’àmbit d’actuació territorial i funcional del sindicat.
c) Els òrgans de representació, govern i administració i el seu funcionament,
així com el règim de provisió efectiva dels seus càrrecs, que ha d’ajustar-se als
principis democràtics.
d) Els requisits i els procediments per a l’adquisició i la pèrdua de la condició
d’afiliat, i també el règim de modificació dels estatuts, de fusió i dissolució del
sindicat.
e) El règim econòmic de l’organització, que ha d’establir el caràcter, la
procedència i la destinació dels seus recursos, així com els mitjans que
permeten als afiliats conèixer la situació econòmica i l’obligatorietat de comptar
amb un finançament suficient basat en el pagament de quotes obligatori per
part dels afiliats.
Article 7
Registre d’Organitzacions Sindicals
Als efectes de garantir la publicitat de les organitzacions sindicals, es crea un
Registre d’Organitzacions Sindicals dependent del Govern. La inscripció al
Registre té caràcter declaratiu i es fa a efectes de publicitat. L’organització i el
funcionament s’han de regular reglamentàriament.
Article 8
Procediment d’inscripció i publicitat del Registre
1. El dipòsit dels estatuts de les organitzacions sindicals s’efectua al Registre
d’Organitzacions Sindicals.
2. Per tramitar la inscripció, els sindicats han de presentar a l’oficina del
Registre l’escriptura pública de constitució del sindicat protocol·litzada, els
estatuts signats pels membres fundadors, i la certificació de la designació de
les persones que ocupen els càrrecs de direcció, expedida pel secretari o la
persona que tingui assignades funcions equivalents.
3. Un cop dipositats, la persona responsable del Registre, en el termini de deu
dies hàbils, fa públic el dipòsit dels estatuts o, si és el cas, insta els promotors a
esmenar els defectes observats, i dóna a aquest efecte un nou termini de deu
dies.
4. Transcorregut aquest termini, el Registre d’Organitzacions Sindicals fa
públics els estatuts o rebutja el dipòsit mitjançant resolució fonamentada.
5. El Registre d’Organitzacions Sindicals fa públic el dipòsit dels estatuts al
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, indicant com a mínim, la denominació,
l’àmbit territorial i funcional, i la identitat dels promotors i els signataris de l’acta
de constitució del sindicat.
6. El dipòsit dels estatuts i la seva publicitat al Butlletí Oficial del Principat
d’Andorra són gratuïts.
7. Qualsevol persona està facultada per examinar en el Registre
d’Organitzacions Sindicals els estatuts dipositats i en pot obtenir una còpia
autèntica.
8. Les autoritats públiques i els qui acreditin interès directe, personal i legítim
poden promoure davant l’autoritat judicial la declaració de no-conformitat al dret
dels estatuts objecte de dipòsit i publicitat.
9. La modificació dels estatuts de les organitzacions sindicals s’ha d’ajustar al
mateix procediment de dipòsit i publicitat regulat en aquest article.
Article 9
Actes inscriptibles
1. Les organitzacions sindicals inscrites han de presentar al Registre la
documentació següent, certificada pel secretari o l’òrgan equivalent:
a) Els acords de modificació dels estatuts, incloent-hi la del domicili social.
b) Els acords de cessament i nomenament dels càrrecs dels seus òrgans
directius estatutaris.
c) Les cessions i les adquisicions patrimonials.
d) Els acords de dissolució o, en general, els actes que donin lloc a la seva
dissolució.
e) Qualsevol altra documentació que estableixi aquesta Llei o una altra.
2. Els actes inscriptibles només poden ser oposats davant de tercers i produir-
los efectes en contra a partir del moment de la seva inscripció.
Capítol tercer. Responsabilitat de les organitzacions sindicals
Article 10
Disposició general sobre responsabilitat
Els sindicats constituïts a l’empara d’aquesta Llei responen i són responsables
pels actes o acords adoptats pels seus òrgans estatutaris en l’àmbit de les
seves respectives competències.
Les organitzacions sindicals no responen pels actes individuals dels seus
afiliats excepte si es produeixen en l’exercici regular de les funcions
representatives o es prova que els afiliats actuaven per compte del sindicat.
Article 11
Embargament de quotes sindicals
Les quotes sindicals no poden ser objecte d’embargament.
Capítol quart. Representativitat sindical
Article 12
Representativitat general
1. La major representativitat sindical reconeguda a determinats sindicats els
confereix una posició jurídica singular als efectes de participació institucional i
d’acció sindical.
2. Tenen la consideració de «sindicat més representatiu» els que comptin amb
un mínim del 10% dels delegats en còmput global.
3. Les organitzacions sindicals que tenen la consideració de «sindicat més
representatiu», segons l’apartat anterior, tenen dret a:
a) Exercir la representació institucional davant les administracions públiques o
altres entitats i organismes oficials.
b) Participar en la negociació col·lectiva en els termes previstos en el Codi de
relacions laborals.
c) Obtenir subvencions públiques per al desplegament de les seves activitats,
en una quantia proporcional al nombre de delegats de personal que tinguin
afiliats i que hagin obtingut el seu càrrec d’acord amb el que s’estableix en el
Codi de relacions laborals. En cap cas aquestes subvencions no poden excedir
el límit del 50% del que hagin recaptat per quotes dels seus afiliats durant
l’exercici anterior.
Article 13
Representativitat especial
Els sindicats que estatutàriament tinguin limitat el seu àmbit funcional a una
branca de l’activitat laboral, pública o privada, tenen la consideració de
«sindicats més representatius» quan comptin amb un mínim del 50% dels
delegats corresponents al total d’empreses de l’esmentada branca d’activitat.
Aquestes organitzacions tenen els drets que es recullen en l’article anterior.
Capítol cinquè. L’acció sindical
Article 14
Drets dels treballadors afiliats a un sindicat
El treballadors afiliats a un sindicat poden, en l’àmbit de la plantilla de l’empresa
o del centre de treball:
a) Fer reunions amb el consentiment previ de l’empresari, recaptar quotes i
distribuir informació sindical fora de les hores de treball, sense pertorbar
l’activitat normal de l’empresa.
b) Rebre la informació que els remeti el seu sindicat.
Article 15
Drets dels representants
1. Les persones que exerceixin càrrecs electes en les organitzacions sindicals
més representatives tenen dret a:
a) Els permisos no retribuïts necessaris per al desplegament de les funcions
sindicals pròpies del càrrec, que poden estar subjectes a limitacions en funció
de les necessitats del funcionament normal de l’empresa.
b) Excedència forçosa, o una situació equivalent en l’àmbit de la funció pública,
en les mateixes condicions que l’excedència per exercici de càrrec públic,
d’acord amb l’article 42 del Codi de relacions laborals.
c) Assistència i accés als centres de treball per participar en activitats pròpies
del seu sindicat o del conjunt dels treballadors, amb el consentiment previ de
l’empresari i sense que l’exercici d’aquest dret pugui interrompre el
desenvolupament normal del procés productiu, i sense perjudicar la seguretat
de l’empresa o la confidencialitat de dades que afectin processos productius o
comercials.
Article 16
Discriminació
Són nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris, les clàusules de convenis
col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de l’empresari que
continguin o suposin qualsevol mena de discriminació en l’ocupació o en les
condicions de treball, tant si són favorables com si són adverses, per raó de
l’adhesió o la no-adhesió a un sindicat, als seus acords o a l’exercici de les
activitats sindicals.
Article 17
Tutela jurisdiccional
Tota persona treballadora o sindicat que consideri lesionats els seus drets a la
llibertat sindical, per actuació de l’empresari, associació patronal, administració
pública o qualsevol altra persona, entitat o corporació pública o privada, pot
sol·licitar la tutela del dret davant la jurisdicció competent a través del procés de
tutela jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona.
Disposició addicional primera
D’acord amb els articles 12 i 13, el sindicat interessat ha de comunicar la
condició de «sindicat més representatiu» en el moment d’exercir les funcions o
facultats corresponents, aportant el certificat oportú expedit a petició seva per
l’oficina pública establerta a aquest efecte.
La condició de sindicat més representatiu només pot ser reconeguda, durant
els primers quatre anys de vigència de la Llei, quan s’hagin celebrat eleccions
en més del 25% de les empreses on, d’acord amb el Codi de relacions laborals,
hagin de tenir lloc. A partir del quart any, s’ha d’acreditar la celebració
d’eleccions en més del 50% de les mateixes empreses.
Disposició addicional segona
El reglament del Registre d’Organitzacions Sindicals al que es refereix l’article 7
s’haurà d’aprovar pel Govern en el termini de tres mesos des de la publicació
de la present Llei.
Disposició final
La Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial
del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 18 de desembre del 2008

Joan Gabriel i Estany
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília
President de la República Francesa Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra