ADVOCAT LABORALISTA ANDORRA
Por ahora, la inteligencia artificial no está eliminando puestos de trabajo cualificados. Pero lo que sí está haciendo es reorganizar el trabajo de los profesionales juridicos más cualificados. Qué tareas pesan más, cuáles pesan menos, quién las ejecuta y cómo se supervisan. Ese es el cambio que importa. Y, a la vez, uno de los […]
Me he leído el estudio de Anthropic sobre el impacto de la IA en la economía y en el derecho laboral y he llegado a una conclusión: voy a tener que estudiar fontanería. Anthropic ha modelado tres posibles futuros económicos para 2030 En el más extremo, EEUU sería un 32 % más rico, pero saldrían […]
EL 50 % DE LOS ABOGADOS QUE VA A SOBREVIVIR YA USA IA CON PROTOCOLO: Dario Amodei, el CEO de Anthropic, la empresa detrás de Claude, lo dijo sin rodeos en el Foro Económico Mundial: la IA va a eliminar la mitad de los empleos de oficina en un plazo de uno a cinco años. […]
![Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de març del 2022 ha aprovat la següent: Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic d’Administració de justícia Exposició de motius L’impacte de les noves tecnologies en qualsevol aspecte de la vida social resulta indubtable. L’Administració de justícia ha d’adaptar-se als nous temps incorporant a les seves normes i procediments la regulació de les condicions en les quals les noves tecnologies són d’ús en els processos judicials. Amb aquesta finalitat, aquesta Llei d’accés electrònic de l’Administració de justícia regula la utilització de les tecnologies de la informació per tal de millorar el servei públic de la justícia, que constitueix un dret constitucional de tots els ciutadans. Aquesta Llei s’uneix a altres que ja han estat aprovades a Andorra per regular l’aplicació de les noves tecnologies en diferents àmbits: la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica i la Llei 9/2021, del 29 d’abril, de modificació de la Llei 35/2014, del 27 de novembre de serveis de confiança electrònica. Les lleis esmentades renoven el marc jurídic per tal d’establir i regular interaccions electròniques segures entre els ciutadans, les empreses i l’Administració pública i així augmentar l’eficiència de l’activitat econòmica. Més concretament, la Llei qualificada de la justícia preveu en l’article 46 bis la utilització del servei informàtic de comunicació processal. La regulació de l’aplicació de les noves tecnologies al sistema d’Administració de justícia és especialment necessària. En primer lloc, per l’aplicació general a tots els àmbits socials. En segon lloc, tenint en compte l’entrada en vigor del Codi de procediment civil que introdueix l’oralitat en la substanciació dels processos judicials, com ja era norma general en el procés penal. En un sistema de judicis orals resulta imprescindible la utilització de sistemes de gravació audiovisuals que permetin deixar constància fefaent de les actuacions. Naturalment les gravacions es contenen en documents electrònics, en què també es redacten i consten en l’actualitat contractes, demandes i altres tipus de documents que són usuals en la vida social i jurídica. És per això que aquesta Llei regula un nou sistema de comunicació i gestió processal mitjançant els nous sistemes informàtics que permeten la comunicació, la notificació, la consulta i l’arxivament de tots els documents processals que formen l’expedient electrònic al qual poden accedir totes les parts i els tribunals. També tenen accés al sistema informàtic judicial el Ministeri Fiscal, els cooperadors de la justícia i altres professionals com els notaris i el saig. Hem de tenir en compte que els ciutadans es relacionen amb els tribunals de justícia, per regla general, mitjançant cooperadors de la justícia com són els advocats i procuradors, però sense perjudici d’això també es preveu a la Llei la possibilitat d’una relació directa dels ciutadans amb els tribunals de justícia, sempre conforme a les normes processals. En definitiva, aquesta Llei té per objectiu establir el marc legal general per a la utilització de la xarxa electrònica de la justícia i els sistemes informàtics de comunicació i gestió processal que serveixen als fins del sistema de justícia. Es tracta de garantir els principis d’ús i interès públic, confidencialitat, integritat, interoperabilitat i seguretat de les dades, les informacions i els serveis que són objecte de comunicació o són al sistema informàtic de gestió i comunicació processal. Amb aquesta finalitat, aquesta Llei regula els principis generals de funcionament i d’accés al sistema informàtic judicial distingint segons els diferents intervinents. També s’hi contenen les normes processals necessàries per adaptar les normes procedimentals actuals al nou sistema d’aplicació de les noves tecnologies a l’àmbit de la justícia. Finalment, cal ressaltar el complement necessari de la Llei amb les normes reglamentàries que ha de dictar el Govern per al desenvolupament de la Llei respecte de totes les qüestions que afecten la prestació del servei públic de la justícia, incloent-hi les especificacions tècniques que afectin el desenvolupament de l’activitat dels operadors de la justícia i especialment el dret de defensa en el marc dels processos jurisdiccionals, sense perjudici de les normes tècniques que dicta el Consell Superior de la Justícia per a la plena eficàcia de la xarxa electrònica i del sistema informàtic de comunicació i gestió processal. La Llei consta de 23 articles agrupats en quatre títols que regulen consecutivament les matèries que són objecte de la Llei. El títol I inclou els principis generals i estableix l’objecte i les definicions legals dels conceptes que consten a la Llei per tal de donar compte del seu significat i contingut sense perjudici del seu posterior tractament. El títol II tracta sobre la xarxa i la seu electrònica de la justícia com a suport tècnic necessari per al desenvolupament i l’aplicació de l’administració judicial electrònica. El títol III regula l’expedient judicial electrònic com el conjunt de documents judicials electrònics corresponents a un procés judicial que està identificat amb un número únic i inalterable al llarg de tot el procés i constitueix la documentació oficial i autèntica de les actuacions. El títol IV és el més extens i està dedicat a la tramitació electrònica dels processos judicials. Es tracta d’una matèria d’especial interès per atendre els mecanismes de relació de les parts i els tribunals mitjançant la xarxa electrònica. La Llei inclou set disposicions addicionals, en què s’estableixen l’àmbit d’aplicació de la Llei; la competència del Consell Superior de la Justícia; la dotació de mitjans i instruments electrònics i formació; la col·laboració amb les corporacions públiques que agrupen els advocats, procuradors, saigs i notaris; l’accessibilitat a la xarxa electrònica de la justícia; el desplegament normatiu que ha de realitzar el Consell Superior de la Justícia i, les referències a la jurisdicció administrativa i fiscal. Així mateix, inclou dos disposicions transitòries que estableixen, d’una banda, que els processos judicials iniciats continuaran tramitant-se seguint el sistema tradicional d’expedient i comunicacions judicials fins que finalitzi la fase processal de primera instància i, d’altra banda, les normes aplicables en relació amb les disposicions finals primera i segona. Finalment, inclou una disposició final primera que modifica la Llei qualificada de la Justícia, una disposició final segona que modifica la Llei qualificada d’immigració, una disposició final tercera, que fixa el caràcter de llei qualificada de les disposicions finals primera i segona d’aquesta Llei, una disposició final quarta, que encomana al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents, i la disposició final cinquena que fixa la data d’entrada en vigor de les disposicions finals primera i segona i de la resta de la Llei. Títol I. Principis generals Article 1. Objecte de la Llei 1. La Llei d’accés electrònic de l’Administració de justícia regula l’ús de les tecnologies de la informació per a l’accés als serveis telemàtics de la justícia. 2. La xarxa electrònica de la justícia proporciona els sistemes informàtics de comunicació i gestió processal i es forma seguint els principis d’ús i interès públic, confidencialitat, integritat, interoperabilitat i seguretat de les dades, les informacions i els serveis que són objecte de comunicació o són al sistema informàtic de gestió i comunicació processal. Article 2. Definicions 1. La xarxa electrònica de la justícia és l’eina informàtica que permet i suporta el funcionament del servei informàtic de gestió i comunicació processal (en endavant, “la xarxa electrònica”). Aquest servei de titularitat pública és gestionat pel Consell Superior de la Justícia. 2. La seu electrònica de la justícia (en endavant, “la seu electrònica”) és un lloc segur a Internet per fer tràmits telemàtics. Qualsevol canvi o modificació que es pugui produir respecte a l’adreça de la seu electrònica s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 3. La seu electrònica és única. No obstant això, es poden crear seus electròniques secundàries en els supòsits previstos en els articles 6.2 i següents. 4. L’expedient judicial electrònic és el conjunt de documents judicials electrònics propis a un procés judicial. Es troba identificat amb un número únic i inalterable al llarg de tot el procés i constitueix la documentació oficial i autèntica de les actuacions. Els documents judicials electrònics tenen format escrit, audiovisual o tot altre que hagi estat aprovat pel Consell Superior de la Justícia i que sigui susceptible de ser emmagatzemat, transmès i ser accessible a les parts i al tribunal. 5. Els documents judicials electrònics són tots els incorporats a l’expedient judicial electrònic i que resulten de tots els actes processals efectuats conforme als processos judicials previstos a la Llei. També tenen la consideració de documents judicials electrònics tots els annexos als documents que s’incorporen degudament indexats a l’expedient judicial electrònic. 6. L’índex electrònic és la relació de documents electrònics d’un expedient electrònic. 7. Les referències que aquesta Llei efectua als tribunals s’entenen a tots els tribunals previstos a la Llei qualificada de la justícia així com el Tribunal Constitucional. 8. S’entén per cooperadors i professionals de la justícia a efectes d’aquesta Llei: la policia judicial, els advocats, els procuradors, els saigs, els notaris, els pèrits i altres que es puguin determinar reglamentàriament a l’efecte de poder accedir a la xarxa electrònica. 9. L’estàndard obert és aquell que reuneixi les condicions següents: que l’accés al sistema sigui públic i la seva utilització sigui disponible de manera gratuïta o a un cost mínim, raonable, no discriminatori i que el seu ús i aplicació no estigui condicionat al pagament d’un dret de propietat intel·lectual o industrial. Article 3. Ús obligatori de la xarxa electrònica i el sistema informàtic 1. El sistema informàtic establert a la xarxa electrònica és d’ús obligatori per als tribunals, el Ministeri Fiscal, els cooperadors i professionals de la justícia i les administracions i entitats públiques que es relacionin amb l’Administració de justícia, incloent-hi el Cos de Policia d’Andorra. 2. També estan obligats a utilitzar el sistema informàtic per a les seves comunicacions i tràmits amb l’Administració de justícia els subjectes següents: a) Les persones jurídiques que acompleixin els requisits establerts reglamentàriament. b) Els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració de justícia. 3. Les oficines judicials no admeten cap escrit o document en format paper excepte en els casos previstos expressament a la Llei. L’incompliment del deure d’ús dels sistemes informàtics de comunicació i gestió processal previstos a la Llei comporta la preclusió de l’acte processal que correspongui, amb la consegüent manca d’aportació de l’escrit o els documents dintre del termini fixat, amb els efectes processals que s’esdevinguin, tret que hi hagi un motiu degudament justificat en els termes previstos en aquesta Llei. Article 4. Drets d’accés i ús de la xarxa electrònica i el sistema informàtic 1. Els ciutadans tenen dret a relacionar-se amb l’Administració de justícia utilitzant mitjans electrònics per tal de registrar peticions i fer consultes o gestions envers els assumptes que els són propis. Concretament, són titulars dels drets següents: a) Conèixer per mitjans electrònics l’estat de tramitació dels processos judicials en què siguin part processal. b) Obtenir còpies dels documents que siguin de lliure accés conforme està previst a l’article 13 de la Llei qualificada de la justícia o que formen part de processos judicials en què tinguin la condició de part. En aquest últim cas, aquestes còpies les obté per mitjà del seu advocat o procurador en el cas que intervinguin. c) Tenir la garantia de la seguretat i la confidencialitat de les dades que figuren en els fitxers, sistemes i aplicacions de l’Administració de justícia en els termes que estableix la Llei. d) Deixar constància a la mateixa xarxa electrònica de qualsevol incident produït respecte a l’exercici de les activitats relacionades en aquesta Llei. 2. Els cooperadors i professionals de la justícia tenen el dret d’accedir a la xarxa electrònica i utilitzar-la en el desenvolupament de la seva activitat professional conforme està establert als articles 13.6 i 59.2 de la Llei qualificada de la justícia. Concretament, tenen els drets següents: a) Accedir a la xarxa electrònica per fer qualsevol tràmit amb l’Administració de justícia. L’accés es du a terme en els terminis i segons els procediments establerts en aquesta Llei i en les lleis processals. b) Accedir, per mitjans electrònics, a l’estat de tramitació dels processos judicials en què siguin defensors o representants processals de qualsevol de les parts personades i consultar-lo. c) Obtenir còpies de tots els documents que formen part del procediment en què siguin defensors o representants processals de qualsevol de les parts personades. d) Deixar constància a la mateixa xarxa electrònica de qualsevol incident produït respecte a l’exercici de les activitats relacionades en aquesta Llei. 3. El Consell Superior de la Justícia ha d’assegurar la possibilitat d’accés als serveis electrònics proporcionats a la seu electrònica als ciutadans que siguin part en un procés judicial. Amb aquesta finalitat, els ciutadans que compareguin sense assistència lletrada o representació processal han de disposar de la informació i els instruments necessaris per poder accedir al sistema. El Consell Superior de la Justícia implementa i afavoreix l’ús dels sistemes d’identificació i comunicació electròniques per part dels ciutadans per a la seva comunicació amb l’Administració de justícia. 4. Els ciutadans que no estiguin representats per un advocat o procurador actuen davant l’Administració de justícia preferentment a través de mitjans electrònics. L’accés dels ciutadans a la xarxa electrònica es produeix mitjançant un certificat electrònic vàlid i homologat conforme estableix la legislació vigent en aquesta matèria. No obstant això, poden quedar transitòriament exclosos d’aquesta obligació conforme està previst a l’article 19.2 d’aquesta Llei per als actes de comunicació amb les parts. També poden utilitzar el sistema tradicional de presentació per escrit quan acreditin davant del tribunal la impossibilitat o dificultat personal per fer servir el sistema informàtic. 5. En qualsevol cas, l’actuació dels ciutadans en la xarxa electrònica resta condicionada per les normes i els requisits establerts en la Llei, especialment pel que està previst a les lleis processals. En el cas que en un procediment intervingui un advocat o procurador, el ciutadà es relacionarà amb l’Administració de justícia mitjançant el cooperador que el defensa o representa. Títol II. Xarxa i seu electrònica de la justícia Article 5. Xarxa electrònica de la justícia i sistema informàtic 1. La xarxa electrònica permet la compatibilitat dels sistemes informàtics establerts a l’Administració pública andorrana, així com els previstos i establerts a les corporacions públiques que agrupen els advocats, procuradors, saigs, notaris i altres intervinents en el sistema de justícia. 2. El sistema informàtic és l’eina establerta pel Consell Superior de la Justícia. Permet l’accés a la xarxa electrònica per a la presentació d’escrits relacionats amb els procediments jurisdiccionals, la consulta de l’expedient electrònic i la resta d’activitats previstes a la Llei. El sistema informàtic garanteix la presentació dels escrits i documents, i en deixa constància fefaent de la remissió i la recepció íntegres, així com de la data en què es porta a terme l’acte. Article 6. Seu electrònica de la justícia 1. El domini de la seu electrònica és el punt d’accés general al servei informàtic de comunicació i conté el directori de les adreces electròniques que identifiquen els serveis i usuaris públics del sistema que tenen la consideració de seus electròniques secundàries de la justícia. 2. El Consell Superior de la Justícia pot crear seus electròniques secundàries per als diferents òrgans de l’Administració de justícia. Cadascuna d’aquestes adreces electròniques conté l’accés als serveis, els procediments i les informacions en l’àmbit de cadascun dels òrgans o administracions inclosos a la xarxa electrònica. També pot crear seus electròniques secundàries per tal d’unificar determinats serveis com els de recepció d’escrits, registre, repartiment i comunicació processal o els serveis d’execució de resolucions judicials. 3. Les seus electròniques secundàries són accessibles des de l’adreça electrònica principal de la seu electrònica, sense perjudici que hi sigui possible l’accés electrònic directe. 4. La seu electrònica també pot proporcionar accés a serveis prestats per altres administracions públiques o corporacions públiques que agrupen els professionals de la justícia, per mitjà de la formalització dels convenis corresponents. 5. El funcionament de totes les seus electròniques s’ha de regir pels principis enunciats a l’article 1.2 i també pels principis de responsabilitat, qualitat, disponibilitat accessibilitat i neutralitat. 6. Els serveis i les transaccions del sistema respectaran els estàndards oberts i, en el seu cas, aquells altres que siguin d’ús generalitzat. Article 7. Organització i gestió de la xarxa electrònica de la justícia El Consell Superior de la Justícia és competent per a l’organització i gestió de la xarxa electrònica. Entre altres coses, li corresponen: a) La implantació, el desenvolupament i el control de la xarxa electrònica, aprovant les normes tècniques que siguin necessàries. b) El control dels privilegis d’accés i qualsevol altra qüestió tècnica relacionada amb la utilització del sistema informàtic de gestió i comunicació processal. c) L’aprovació dels formats electrònics estàndard que s’han de fer servir en els documents electrònics que es remeten i consten a la xarxa electrònica, als quals s’han d’ajustar els documents presentats. Aquests formats han de permetre la transmissió, l’emmagatzematge i l’accessibilitat de les parts i del tribunal als documents, que han de poder ser reproduïts en el judici i les vistes orals com a mitjà de prova. Així mateix, els formats aprovats han de respectar el dret de defensa de les parts al procés. Article 8. Accés a la xarxa electrònica de la justícia mitjançant certificats de signatura electrònica 1. L’accés i la utilització de la xarxa electrònica requereixen l’ús d’un certificat de signatura electrònica vàlid per tal de garantir la identitat de l’usuari i la seguretat del sistema. 2. Els certificats electrònics reconeguts per la Llei permeten accedir a la xarxa electrònica i als continguts de l’aplicació conforme al sistema de gestió de privilegis d’accés establert pel Consell Superior de la Justícia respecte a cada usuari i procés judicial. 3. Els cooperadors i professionals de la justícia accedeixen a la xarxa electrònica mitjançant un certificat de signatura electrònica que els permet actuar en el sistema informàtic. Títol III. Expedient judicial electrònic Article 9. Expedient judicial electrònic 1. El número d’expedient judicial electrònic s’atorga seguint les normes de repartiment i numeració d’assumptes establertes als tribunals. Permet la identificació unívoca de cada procés judicial, sense perjudici de la seva identificació secundària, atenent les diferents fases de primera instància, apel·lació, execució, peces separades o altres. 2. L’expedient judicial electrònic està ordenat per un índex electrònic que identifica cada document judicial electrònic amb els seus annexos, per tal de donar compte del contingut de l’expedient electrònic i permetre l’accés als documents que el composen. 3. L’expedient judicial electrònic està format pels documents numerats consecutivament per l’ordre en què s’han incorporat a l’expedient. 4. No formen part de l’expedient judicial electrònic, i no tenen valor processal, els resums o les còpies dels documents electrònics que consten a l’expedient. Tampoc no tenen aquesta consideració les notes o còpies manuscrites efectuades per les parts o el tribunal. 5. La xarxa electrònica ha de tenir els mecanismes necessaris per tal de garantir la integritat de l’expedient judicial electrònic. Article 10. Còpies electròniques 1. En la tramitació dels procediments per via telemàtica, els documents que s’incorporin a l’expedient judicial electrònic ho seran sota forma de còpia electrònica, sense perjudici que qualsevol part en el procediment pugui impugnar l’autenticitat de qualsevol dels documents aportats a l’expedient electrònic, incloent-hi escrits i gravacions audiovisuals o en qualsevol altre format. En aquest cas es confronta el document que consta a l’expedient electrònic amb l’original. 2. Als efectes previstos a l’apartat anterior, les parts han de conservar els documents originals que s’hagin incorporat a l’expedient electrònic en el format que tinguin amb la finalitat de confrontar-les eventualment amb els documents digitalitzats que consten en l’expedient electrònic. 3. No obstant l’anterior, per poder considerar els documents electrònics obtinguts com a equivalents als documents en paper digitalitzats, amb el mateix valor que els originals en suport paper originals i sense necessitat de comptar amb aquests originals, cal complir els requisits establerts a la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica. Article 11. Consultes i obtenció de còpies dels documents electrònics. Arxiu de l’expedient judicial electrònic 1. Les parts en els processos judicials tenen ple accés a l’expedient judicial electrònic, per tal de consultar o obtenir còpies dels documents que hi consten, sempre que les normes processals aplicables no disposin altrament. L’accés es produeix utilitzant els sistemes d’identificació i autenticació previstos a la Llei. 2. El sistema informàtic de gestió i comunicació processal permet accedir directament als documents que conté, o bé descarregar-los, per obtenir-ne còpies per al tribunal o les parts en el procés judicial. 3. Les còpies fetes en suport paper de documents judicials electrònics i signats electrònicament pel secretari judicial tenen la consideració de còpies autèntiques a qualsevol efecte legal. 4. Els expedients judicials electrònics s’han de conservar en un arxiu gestionat pel Consell Superior de la Justícia que ha de comptar amb les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la integritat, l’autenticitat, la confidencialitat i la conservació dels documents emmagatzemats. El Consell Superior de la Justícia ha d’elaborar i aprovar una norma tècnica a tal efecte. 5. Sense perjudici del que disposa la legislació de protecció de dades personals, el Consell Superior de la Justícia, ha de regular la reutilització de sentències i altres resolucions judicials per mitjans digitals de referència o reenviament d’informació per part de persones físiques o jurídiques per facilitar l’accés a les mateixes de terceres persones. Títol IV. Tramitació electrònica dels processos judicials Capítol primer. Registre i presentació d’escrits i còmput de terminis Article 12. Registre judicial electrònic 1. El registre electrònic del sistema informàtic permet la presentació d’escrits, documents i comunicacions tots els dies de l’any durant les vint-i-quatre hores. La data i l’hora són les oficials a Andorra i han de ser visibles a la seu electrònica. 2. En el registre electrònic hi ha de constar: a) La recepció de tots els escrits i documents processals annexos amb relació als processos judicials que conegui cada tribunal. b) La comunicació de tots els actes i resolucions processals que es dictin en els processos judicials que conegui cada tribunal. c) El trasllat dels escrits i documents presentats per les parts mitjançant la seva incorporació a l’expedient electrònic una vegada admesos pel tribunal. 3. El tribunal admet únicament els escrits i documents en relació amb els procediments judicials que està coneixent. 4. El registre electrònic del sistema informàtic emet automàticament un justificant acreditatiu de la presentació de l’escrit o document, d’acord amb les previsions establertes en la norma tècnica fixada pel Consell Superior de la Justícia. Article 13. Presentació de la demanda i altres escrits iniciadors del procés 1. La demanda, la petició d’injunció i els escrits iniciadors de qualsevol tipus de procés o procés judicial s’han de presentar al registre electrònic que correspongui per al seu repartiment. Una vegada admès l’escrit i designat el tribunal competent, qualsevol comunicació processal s’ha de fer al registre electrònic del tribunal que coneix de l’assumpte. 2. L’advocat o procurador que presenti una demanda al sistema de gestió i comunicació processal ha d’aportar una còpia en paper de l’escrit per a cadascuna de les parts demandades, davant del tribunal al qual s’hagi repartit, a l’efecte de traslladar-la al demandat. En el cas que per la seva quantia el demandat no tingui l’obligació de comparèixer al procés judicial defensat per advocat o representat per procurador, la còpia en paper de la demanda o l’escrit iniciador del procés o el procediment ha d’incloure tots els documents annexos. 3. En el cas que en el procés judicial sigui preceptiva la intervenció d’advocat, la còpia en paper ha de ser únicament de la demanda que es notificarà a cadascuna de les parts demandades. Els documents annexos a la demanda poden ser consultats pel demandat al sistema informàtic una vegada comparegut al procediment mitjançant la deguda defensa i representació tècniques. 4. En el cas que la part que compareix per si mateixa en el procediment judicial sense la intervenció d’advocat o procurador sigui una persona física i no pugui utilitzar per algun motiu vàlid dispositius electrònics de comunicació, pot presentar la seva demanda o petició per escrit. En aquest cas el servei processal que correspongui ha de digitalitzar els escrits presentats per tal d’introduir-los al sistema informàtic de gestió i comunicació processal. Article 14. Especialitats al procés penal 1. Les normes previstes en aquesta Llei són aplicables a la tramitació dels processos penals amb les especialitats contingudes en aquest article i les normes del Codi de procediment penal o altres lleis que esdevinguin aplicables. 2. Les denúncies i querelles es poden interposar per mitjans telemàtics mitjançant la xarxa informàtica de la justícia. També es poden interposar conforme està previst al Codi de procediment penal. En aquest últim cas s’ha de transcriure en document judicial electrònic o digitalitzar, segons el cas, la denúncia obrint l’expedient electrònic corresponent. 3. En el cas que sigui preceptiva la intervenció d’advocat, els actes de comunicació se substancien conforme està previst en aquesta Llei mitjançant el sistema informàtic de comunicació processal. En qualsevol cas romanen vigents les especialitats contingudes al Codi de procediment penal respecte a la notificació personal de sentències o determinades resolucions judicials. 4. Totes les comunicacions i trasllats entre el Cos de Policia i el Ministeri Fiscal o els tribunals es produeixen mitjançant el servi informàtic de comunicació processal. Article 15. Còmput de terminis 1. La possibilitat de presentació d’escrits i documents a la seu electrònica en qualsevol moment no afecta de cap manera els terminis establerts a la Llei per efectuar tràmits i actuacions processals. 2. La presentació d’escrits o documents en un dia inhàbil a efectes processals s’entén feta a la primera hora del primer dia hàbil següent. Article 16. Presentació d’escrits, documents o altres mitjans o instruments al sistema informàtic 1. Els escrits presentats a la seu electrònica són els previstos en les lleis processals i han d’anar acompanyats del formulari normalitzat, amb el format i el contingut que aprovi el Consell Superior de la Justícia. 2. Tots els escrits presentats a la seu electrònica han d’estar signats mitjançant els sistemes de signatura electrònica previstos a la Llei. 3. Excepcionalment es poden presentar documents, elements o objectes de prova davant el tribunal que correspongui quan per la singularitat o les característiques de l’objecte no sigui possible aportar-los per via telemàtica. En aquest cas s’ha de presentar un escrit a la seu electrònica amb referència a la circumstància exposada, i s’ha de presentar l’objecte davant de l’òrgan judicial el dia hàbil següent a aquell en què s’hagi efectuat l’enviament telemàtic de l’escrit. Aquests documents o objectes es dipositen i custodien a l’oficina judicial i es deixa constància en l’expedient judicial electrònic de la seva existència i el lloc de conservació. 4. La xarxa electrònica ha de tenir capacitat suficient per assegurar i permetre la recepció i transmissió dels escrits presentats per via telemàtica pels usuaris del sistema. En el cas que qualsevol persona usuària es trobi en la impossibilitat de trametre un escrit a la seu electrònica per excedir la capacitat del sistema a tal efecte, està autoritzada a presentar-lo en format paper davant la jurisdicció que escaigui, sempre i quan acrediti aquesta impossibilitat. Article 17. Presentació d’escrits en cas d’interrupció o impossibilitat d’accedir al sistema informàtic 1. La interrupció planificada del funcionament del registre electrònic es comunica a tots els usuaris de la seu electrònica. Excepcionalment es pot autoritzar la pròrroga dels terminis de venciment imminent, que s’ha d’anunciar suficientment per al coneixement general dels usuaris del sistema de gestió i comunicació processal. 2. En el cas d’impossibilitat d’accedir al sistema informàtic de gestió i comunicació processal, els escrits sotmesos a termini es poden presentar, igualment de forma telemàtica, el dia hàbil següent a l’últim dia del termini processal. 3. En el cas previst en el paràgraf anterior, quan la impossibilitat d’accedir al sistema informàtic de gestió i comunicació processal persisteixi el dia hàbil següent a l’últim dia del termini processal, la part ha d’aportar al tribunal, dintre d’aquest dia, el document que justifica degudament la impossibilitat de l’ús del sistema informàtic de gestió i comunicació processal. Correspon al secretari judicial resoldre l’admissió del document i la seva incorporació a l’expedient judicial electrònic. Aquesta resolució és recurrible davant el tribunal del qual formi part o al qual es trobi adscrit el secretari judicial en el termini de cinc dies hàbils des de la seva notificació. 4. En cas d’interrupció o mal funcionament no planificat del registre electrònic, es disposen els mitjans necessaris per tal que els usuaris del sistema de gestió i comunicació processal siguin informats de la situació i, si escau, d’una eventual pròrroga dels terminis de venciment imminent. A aquest efecte es publicaran al sistema informàtic els certificats corresponents donant compte de les circumstàncies expressades. Capítol segon. Actes de comunicació mitjançat el sistema informàtic Article 18. Notificació del primer emplaçament o citació i compareixença al procés judicial 1. El primer emplaçament o notificació derivada de l’admissió d’una demanda o de l’escrit inicial d’un procediment s’ha de notificar personalment. No cal comunicació personal en el cas que consti una designació vàlida d’advocat o procurador o en el cas de les persones jurídiques que tinguin obligació d’utilitzar la xarxa electrònica. 2. La notificació personal és exigible quan així ho estableixi una llei. 3. La notificació al demandat ha de contenir el termini per a la contesta a la demanda o el tràmit corresponent. També es fa constar el termini de cinc dies perquè la persona notificada designi advocat o procurador. Els terminis processals establerts per tal de comparèixer i contestar la demanda queden en suspens durant cinc dies hàbils, atorgats per designar advocat o procurador, i se n’inicia el còmput conforme està previst a la Llei qualificada de la justícia una vegada transcorregut el referit termini de cinc dies hàbils. 4. La petició de justícia gratuïta suspèn el còmput del termini processal de cinc dies hàbils per tal de procedir a la designació d’avocat o procurador. El termini es reprèn una vegada s’hagi resolt sobre la seva concessió o denegació. Article 19. Comunicació dels actes processals diferents del primer emplaçament 1. El Ministeri Fiscal, els advocats, els procuradors, el saig i la resta de cooperadors i professionals de la justícia, així com les administracions i entitats públiques que es relacionin amb l’Administració de justícia, incloent-hi el Cos de Policia, es comuniquen amb els tribunals mitjançant el sistema informàtic. El termini processal comença a comptar a partir del dia següent al de l’accés a la comunicació processal. En cas de falta d’accés a la comunicació electrònica dintre dels cinc dies hàbils següents al dia en què es va fer la comunicació, el termini processal inicia el seu còmput el dia hàbil següent. 2. Si la persona física compareix sense advocat ni procurador, per no ser preceptiva la seva intervenció, la comunicació es fa mitjançant l’accés al sistema informàtic de comunicació processal. En el cas que no disposi de certificat electrònic vàlid, les comunicacions s’efectuen directament per correu electrònic a l’adreça que hagi assenyalat i, si no en disposa, mitjançant correu ordinari certificat o per qualsevol altre mitjà que permeti acreditar la data de la recepció i el contingut de la comunicació. Les parts estan obligades a comunicar els canvis d’adreça durant la tramitació del procés. 3. La comunicació entre el tribunal i altres persones i entitats públiques o privades que es relacionen o col·laboren amb l’Administració de justícia s’efectua mitjançant el servei informàtic. En cas que no sigui possible la comunicació electrònica, per qualsevol causa, aquesta comunicació es fa mitjançant oficis adreçats per correu ordinari o electrònic o per qualsevol altre mitjà tècnic que permeti acreditar la data de la recepció i el contingut de la comunicació. El secretari judicial fa constar per diligència la recepció d’aquesta comunicació. Article 20. Actes processals de comunicació amb perits, testimonis i altres persones que intervenen en el procés 1. El tribunal es comunica amb els perits directament mitjançant el sistema informàtic. Aquesta comunicació té efectes plens. El perit està obligat a comunicar els canvis de l’adreça electrònica assenyalada durant la pendència del procés. 2. La comunicació amb testimonis o altres persones que no tenen obligació d’utilitzar el sistema informàtic s’efectua per correu electrònic a l’adreça que hagi assenyalat, i si no se’n disposa, mitjançant correu ordinari certificat o per qualsevol altre mitjà que permeti acreditar la data de la recepció i el contingut de la comunicació. El secretari judicial estén diligència d’aquesta comunicació. Article 21. Constància a l’expedient judicial electrònic de tots els actes de notificació i comunicació amb les parts i altres intervinents A l’expedient judicial electrònic queda constància de tots els actes de notificació i comunicació que s’hagin fet amb les parts o altres intervinents encara que la seva pràctica s’hagi efectuat per altres mitjans diferents del de la comunicació electrònica pel sistema informàtic de comunicació i gestió processal. Capítol tercer. Acreditació de la defensa jurídica i representació. Documentació de judicis i vistes Article 22. Acreditació de la defensa jurídica i la representació processal 1. Amb la demanda, o altres escrits iniciadors del procés, s’aporta el document judicial electrònic, o bé la seva digitalització, del poder de representació conferit a l’advocat o al procurador el qual pot ser un document privat a condició que compleixi amb les normes processals aplicables. 2. La representació processal atorgada per compareixença apud acta la incorpora directament a l’expedient judicial electrònic el secretari judicial. 3. El demandat disposa d’un termini de cinc dies hàbils, des de la notificació de l’emplaçament, per designar un advocat que el defensi, i si escau un procurador que el representi. També pot demanar justícia gratuïta conforme està prevista a l’article 18.4 d’aquesta Llei. Aquest termini suspèn el previst processalment per tal de comparèixer al procés i contestar la demanda o l’escrit iniciador del procés. Una vegada compareguda la part, per mitjà del seu advocat o procurador, pot accedir a l’expedient judicial electrònic. Article 23. Documentació dels judicis, vistes i altres actuacions 1. L’expedient judicial electrònic incorpora l’enregistrament dels judicis, vistes i compareixences. 2. El secretari judicial aixeca acta succinta en format electrònic que reflecteix l’inici i la finalització de la gravació audiovisual de les vistes i compareixences. També és responsable de la seva incorporació a l’expedient judicial electrònic. 3. Els documents en paper que s’hagin d’incorporar a l’expedient judicial electrònic es digitalitzen a l’oficina judicial sota la fe pública, si escau, del secretari judicial. Disposició addicional primera. Àmbit d’aplicació de la Llei Aquesta Llei s’aplica al conjunt de l’organització i els processos judicials i complementa les lleis processals respecte de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’Administració de justícia. Disposició addicional segona. Competència del Consell Superior de la Justícia Correspon al Consell Superior de la Justícia l’adopció de les normes i els criteris tècnics relatius a la xarxa i el sistema informàtic de gestió i comunicació processal, en el marc de les seves competències, conforme a la Llei qualificada de la justícia. Disposició addicional tercera. Dotació de mitjans i instruments electrònics i formació El Consell Superior de la Justícia i el Ministeri de Justícia, en col·laboració amb la resta d’administracions públiques competents en matèria de justícia, han de proveir l’Administració de justícia i el Ministeri Fiscal dels mitjans i instruments electrònics necessaris per poder fer efectives les seves funcions conforme al sistema previst a la Llei. Així mateix, han d’emprendre les accions necessàries per a la formació del personal al servei de l’Administració de justícia en l’ús del nou sistema informàtic. Disposició addicional quarta. Col·laboració amb les corporacions públiques que agrupen els advocats, procuradors, saigs i notaris El Consell Superior de la Justícia i el Ministeri de Justícia han d’establir els convenis adients per tal d’aconseguir la plena interoperabilitat i cooperació entre l’Administració de justícia i les corporacions públiques que agrupen els advocats, procuradors, saigs, notaris o altres que intervenen en la justícia, per a la plena eficàcia de la xarxa i el sistema informàtic de gestió i comunicació processal. A aquest efecte, s’ha d’oferir la formació necessària per al coneixement suficient de l’ús del sistema informàtic del servei de l’Administració de justícia; s’ha de garantir la compatibilitat entre el programari de l’Administració de justícia i els programaris dels despatxos d’advocats, que compleixin els sistemes definits i aprovats pel Consell Superior de la Justícia, i s’han d’organitzar les proves pilot necessàries amb relació al funcionament i l’entrada en funcionament del sistema informàtic de comunicació i gestió processal, com també s’han d’oferir els resultats obtinguts, incloent-hi els problemes plantejats i les possibles solucions. Disposició addicional cinquena. Accessibilitat a la xarxa electrònica de la justícia Les administracions públiques amb competències en matèria de justícia han de garantir l’accés de tots els cooperadors de l’Administració de justícia i, en general, tots els ciutadans a la xarxa electrònica per a l’exercici dels seus drets de conformitat amb el que estableixen les normes processals. Disposició addicional sisena. Desplegament normatiu del Consell Superior de la Justícia El Consell Superior de la Justícia ha d’elaborar i aprovar, en un termini màxim de divuit mesos a partir de la publicació de la llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, les normes tècniques previstes per aquesta Llei. Disposició addicional setena. Referències a la jurisdicció administrativa i fiscal Les referències contingudes en qualsevol norma legal o reglamentària a la jurisdicció administrativa i fiscal s’han d’entendre fetes, a partir de l’entrada en vigor de la Disposició final primera d’aquesta Llei, a la jurisdicció administrativa. Disposició transitòria primera. Coexistència de processos judicials El registre electrònic, la xarxa i el sistema informàtic iniciaran la seva activitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. No obstant això, els processos judicials ja iniciats continuaran tramitant-se seguint el sistema tradicional d’expedient i comunicacions judicials fins que finalitzi la fase processal de primera instància, segona instància o execució en què es trobin. L’eventual fase següent es tramitarà per mitjà del sistema informàtic. La documentació dels procediments judicials pendents en l’entrada en vigor d’aquesta Llei quedarà constituïda per l’expedient en paper custodiat a l’oficina judicial corresponent a la primera o la segona instància i l’expedient electrònic custodiat als servidors i repositoris de dades de l’Administració de justícia corresponent a la segona instància o, si escau, a l’execució. Es garantirà el principi d’unitat de l’expedient mitjançant les degudes referències que permetin identificar les dos parts. En qualsevol cas, en els assumptes en tramitació els tribunals poden acordar, amb audiència de les parts, continuar les fases següents fins a la finalització del procés judicial segons el sistema tradicional d’expedient i comunicacions judicials, quan per les circumstàncies el considerin més adient per als interessos de la justícia. Disposició transitòria segona. Normes aplicables en relació amb les disposicions finals primera i segona 1. La Secció d’Instrucció Especialitzada segueix sent competent per conèixer els expedients la competència dels quals tingui atribuïda a la data d’entrada en vigor de la Disposició final primera d’aquesta Llei. 2. Els imports dels dipòsits i de les quotes tributàries en matèria d’immigració, segons modificats per la Disposició final segona d’aquesta Llei, seran d’aplicació als expedients d’immigració que es presentin a partir de l’entrada en vigor de la referida Disposició final. Disposició final primera. Modificació de la Llei qualificada de la justícia 1. Es modifica l’apartat 4 de l’article 41 bis de la Llei qualificada de la justícia del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix: “Article 41 bis […] 4. Cada dia i hores de l’any són hàbils, sense necessitat d’habilitació especial, per a la instrucció i l’execució de les sentències en els processos penals. Malgrat això, les notificacions durant els dies inhàbils i el mes d’agost es limiten a les actuacions relacionades amb causes amb pres o altres supòsits d’actuacions penals objectivament urgents.” 2. Es modifiquen els apartats 4 i 6 de l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia del 3 de setembre de 1993, en la versió vigent establerta a la Disposició final tercera de la Llei 24/2018 del 18 d’octubre del codi de procediment civil, els quals queden redactats com segueix: “Article 50 […] 4. La Secció Administrativa és competent per conèixer els processos atribuïts a la jurisdicció administrativa d’acord amb les lleis aplicables. […] 6. La Secció d’Instrucció Especialitzada és competent per conèixer les infraccions penals: a) Relatives a la genètica i la reproducció humanes. b) Contra la llibertat de moviments de les persones. c) Relatives a la prostitució. d) Contra l’ordre socioeconòmic, a excepció del delicte d’ús fraudulent de targeta de crèdit, dels delictes contra la seguretat social i dels delictes de contraban. e) Contra la seguretat col·lectiva, a excepció dels delictes de tinença i port il·legal d’armes i contra la seguretat del trànsit. f) Contra la Constitució. g) Contra l’ordre públic. h) Contra la pau i la independència del Principat. i) Contra la funció pública, a excepció dels delictes de celebració de matrimoni il·legal i d’atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques. j) Relatives al blanqueig de diners o valors. k) Relatives a la falsedat de moneda i efectes timbrats. l) Contra la comunitat internacional. m) Comeses en forma de criminalitat organitzada. La mateixa secció és competent pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides anteriorment. La Secció d’Instrucció General és competent per conèixer la resta d’infraccions penals. Les seccions d’Instrucció són competents, d’acord amb el que estableix aquest apartat i les lleis aplicables restants, per jutjar pel procediment de l’ordenança penal les contravencions penals, els delictes menors i els delictes majors, i per executar les ordenances penals que hagin dictat. […].” 3. Es modifica l’apartat 5 de l’article 66 bis de la Llei qualificada de la Justícia del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix: “Article 66 bis […] 5. El mateix tribunal valora les dues fases del procés de selecció i fa pública la llista de les persones que han obtingut la puntuació més alta en les proves, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir. Les persones que hagin superat satisfactòriament les proves teòrica, pràctica i d’idiomes i que no hagin estat seleccionades poden ser declarades pel Consell Superior de la Justícia en situació de reserva, per al cas que les persones seleccionades renunciïn o quedin excloses abans de ser nomenades com a batlles, o per cobrir una vacant o una plaça de nova creació de batlle, en el període màxim de dos anys a partir de la declaració de reserva de plaça.[…].” Disposició final segona. Modificació de la Llei qualificada d’immigració 1. Es modifica el primer paràgraf de la lletra d) de l’apartat 2.B) de l’article 38 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “Article 38 ter. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi […] d) Fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d’autorització d’immigració, l’import de quinze mil euros (15.000 euros) no remunerats. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra. […].” 2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “Article 96. Inversió en actius andorrans […] 2. En qualsevol cas, el titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha de fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana l’import de quaranta-set mil cinc-cents euros (47.500 euros) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de nou mil cinc-cents euros (9.500 euros) no remunerats per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident sense activitat lucrativa. Aquests imports són deduïts de la quantitat esmentada a l’apartat 1 d’aquest article. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra. […].” 3. Es modifica l’apartat d) de l’article 99 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “Article 99. Règim aplicable […] d) El titular principal d’una autorització de residència per professionals amb projecció internacional ha de fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana l’import de quaranta-set mil cinc-cents euros (47.500 euros) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de nou mil cinc-cents euros (9.500 euros) no remunerats per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident en concepte de professional amb projecció internacional. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra.” 4. Es modifica l’apartat b) de l’article 101 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “Article 101. Règim aplicable […] b) El titular principal d’una autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu ha de fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana l’import de quaranta-set mil cinc-cents euros (47.500 euros) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de nou mil cinc-cents euros (9.500 euros) no remunerats per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra.” 5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 102 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “Article 102. Persones que poden sol·licitar el reagrupament familiar 1. Poden sol·licitar el reagrupament familiar segons les especificacions de la present Llei, la persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d’Andorra o l’estranger titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent a Andorra en els darrers tres mesos. […].” 6. Es modifiquen els apartats 14 i 16 de l’article 154 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els quals queden com segueix: “Article 154. Quota tributària i deute tributari Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents: Descripció Euros […] 14.Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial) 2.500 […] 16. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per al resident a càrrec (inicial) 500 […].” Disposició final tercera. Qualificació de la Llei Les disposicions finals primera i segona d’aquesta Llei, tenen caràcter de llei qualificada. Disposició final quarta. Textos consolidats S’encomana al Govern, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, que en el termini màxim de sis mesos des de la publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra presenti al Consell General el projecte de consolidació de la Llei qualificada de la Justícia del 3 de setembre de 1993, i el projecte de consolidació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb la incorporació de totes les modificacions que s’hi han produït. Disposició final cinquena. Entrada en vigor Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de dos anys de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció de les disposicions finals primera i segona, que entraran en vigor l’endemà de la seva publicació. Casa de la Vall, 31 de març del 2022 Roser Suñé Pascuet Síndica General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília President de la República Francesa Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra](https://advocatlaboralandorra.com/wp-content/uploads/2024/04/285-600x407.jpg)
Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de març del 2022 ha aprovat la següent: Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic d’Administració de justícia Exposició de motius L’impacte de les noves tecnologies en qualsevol aspecte de […]
Abordem la reforma laboral amb l’advocat laboralista Eduard Coll. Aquest dilluns hem entrevistat l’advocat laboralista Eduard Coll sobre el mercat andorrà i la reforma del codi de relacions laborals que ha presentat DA. Per una banda, considera que és un error abaratir l’acomiadament improcedent i creu que és una figura que debilita el treballador a l’hora de reclamar els seus […]
Así se las apañan los Thyssen para pagar menos impuestos Suiza, Andorra, Londres… El cambio de residencia, todas ellas fuera de España, es una constante en las vidas de Carmen Cervera y su hijo Borja. Cualquier cosa es buena para alejarse del fisco español. Residir en Andorra mientras su mujer e hijos lo hacen en […]
¿No estás de acuerdo con la subida de las pensiones? Esta startup te ayuda a migrar a Andorra para evitarlo No es una idea nueva. Desde hace tiempo, existen compañías que asesoran en los procesos de migración a otros países, pero el caso de ViveAndorra le da una vuelta de tuerca a los motivos para […]
Marcharse a Andorra es posible: «Un Estado no puede ahogar a sus contribuyentes a impuestos» Libre Mercado ha hablado con Jose Sansa, creador del portal Vivirandorra.com y especializado en asesorar a autónomos y asalariados. «¿Te sientes una marioneta del país en el que vives?», «¿alguna vez te has sentido impotente porque la mitad de lo que ganas […]
LOS BENEFICIOS FISCALES DE ANDORRA: CÓMO PUEDEN MEJORAR CON EL APORTE DE LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS Andorra es un país muy importante para los inversionistas Andorra es un pequeño país con grandes oportunidades que se encuentra entre Francia y España. Entre los puntos más llamativos por los cuales este principado es escogido por muchos empresarios, está […]
El Rubius dispara el interés por la compra de casas en Andorra Uno de los proyectos de obra nueva que se van a construir en 2022 en Andorra. Responde a una promoción en El Tarter (Grandvalira-Canillo) y comercializa Engel & Völkers desde 521.000 euros un piso de 113 metros cuadrados y zonas comunes con spa […]