Article 54 Temps de treball efectiu
1. La durada del treball s’entén de treball efectiu, exclòs el temps emprat en els canvis d’indumentària i les interrupcions destinades al descans o als àpats, quan la persona treballadora no tingui obligació de romandre en el lloc de treball i pugui disposar lliurement del temps destinat a aquesta finalitat. Les interrupcions de caràcter ocasional, connexes al procés tècnic de producció, es consideren treball efectiu.
2. El temps de presència que comporti l’obligació de la persona treballadora de romandre en el lloc de treball, encara que circumstancialment no realitzi cap tasca, es computa com a temps de treball efectiu.
Article 55 Temps de treball a disposició de l’empresa
1. El temps esmerçat per la persona treballadora fora del lloc de treball a disposició de l’empresa ja sigui mitjançant guàrdies localitzables, ja sigui mitjançant un altre sistema, no es considera temps de treball efectiu als efectes del còmput de la jornada legal de treball.
2. El temps de disposició s’ha de pactar expressament, per escrit, en el contracte i es remunera amb una prima que en cap cas no pot ser inferior al 25% del salari fix pactat per la jornada legal de treball. Aquesta prima de temps a disposició de l’empresa té, a tots els efectes, la consideració de salari variable.
3. El temps efectivament treballat durant el període de treball a disposició de l’empresa computa a tots els efectes com a jornada legal de treball.
Article 56 Desplaçaments
Els desplaçaments efectuats a causa del treball durant la jornada laboral es computen com a treball efectiu.
Tots els desplaçaments que es facin durant la jornada laboral s’han de fer amb el vehicle de l’empresa, i si es fan amb el vehicle de la persona treballadora, l’empresari ha de satisfer-li les compensacions que s’hagin pactat.
Llevat que s’estipuli en el contracte o que sigui usual en la classe de treball, el temps emprat per desplaçaments del domicili al lloc de treball no es considera treball efectiu.
Article 57 Jornada de treball
1. Jornada legal ordinària
En totes les empreses públiques o privades, siguin de la natura que siguin, la jornada legal ordinària de treball per als treballadors assalariats és de 40 hores setmanals de treball efectiu.
Sempre i en tot cas, el règim de la jornada legal ordinària de treball s’entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per a la persona treballadora, que pugui establir-se per disposició legal o bé per conveni entre l’empresa i la persona treballadora.
L’empresa pot ordenar modificacions de l’horari de treball per raons tècniques, organitzatives o productives amb un preavís de quinze dies.
2. Exclusions
Resten exclosos del règim de jornada legal establert, de les jornades especials en còmput anyal de l’article 58, de les obligacions de control que disposa l’article 63 i del règim de descans diari de l’article 64:
a) Els directors o gerents, i en general, els càrrecs de confiança de les empreses, els quals per la natura de llur treball no poden estar subjectes a una estricta limitació de la jornada. Han de respectar, però, el descans setmanal mínim d’una jornada completa.
S’entén per personal directiu o càrrec de confiança el que exerceix facultats decisòries plenes en l’àmbit de l’activitat empresarial concreta que se li encomana i ocupa un lloc de treball caracteritzat per la llibertat d’actuació, la plena responsabilitat i la remuneració.
b) Les persones empleades en el servei domèstic, els vigilants de nit i el servei de porteria quan tinguin fixat el seu domicili en el mateix lloc de treball, que han de respectar, però, el descans setmanal mínim d’una jornada completa.
Article 58 Còmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball
1. En el supòsit que la natura del treball o del sector d’activitat econòmica no permeti una distribució uniforme de la jornada, la distribució horària setmanal pot ser variada, per conveni col·lectiu d’empresa o de sector. En aquest cas es fa el còmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball ordinària.
2. L’aplicació de la jornada legal ordinària en còmput trimestral, semestral o anyal requereix que la mitjana calculada sobre aquest període no sobrepassi les 40 hores ordinàries setmanals, que la durada màxima diària no sobrepassi les 12 hores, que el màxim d’hores treballades durant la setmana no sobrepassi les 60 hores, que es respecti el descans diari de 12 hores entre jornades i que hi hagi, almenys, una jornada completa de descans setmanal.
3. La distribució irregular de la jornada laboral mitjançant el còmput de la jornada exigeix la planificació prevista del temps de treball i de descans i el temps de compensació de les hores extraordinàries que s’hagin treballat en els períodes de màxima activitat, mitjançant la planificació prèvia del temps de descans compensatori en les setmanes o els dies que es prevegi que minvarà l’activitat de l’empresa, de manera que, al final de del trimestre, del semestre o de l’any, la mitjana d’hores treballades per qualsevol assalariat sigui la mateixa que les que són exigibles en jornada legal ordinària de 40 hores setmanals i, ensems, es faciliti la conciliació de la vida laboral i familiar.
4. La persona treballadora té dret a percebre mensualment el salari fix convingut.
5. Qualsevol modificació de la planificació horària prevista s’ha de comunicar amb una anticipació mínima de vuit dies naturals, de conformitat amb el que preveu l’article 62.
6. A més de la planificació prevista, l’aplicació del còmput de la jornada de treball exigeix un control del temps efectivament treballat i del descans compensatori gaudit per cadascun dels treballadors, mitjançant l’anotació, actualitzada mensualment, en el compte d’hores personal previst a l’article 63.
En el compte d’hores mensual s’han d’anotar i actualitzar: en el ròssec negatiu, les hores en què es redueixi la jornada setmanal que es consideren hores degudes per la persona treballadora, i en el ròssec positiu, les hores en què s’ampliï la jornada de treball. Les hores treballades en excés eixuguen les hores degudes, si n’hi ha. Si no n’hi ha, o bé si ja s’han compensat, les hores treballades de més es consideren degudes per l’empresa.
7. Si en el moment de finalitzar el període de referència en què es realitza el còmput o en cas d’extinció de la relació laboral la persona treballadora té un ròssec negatiu d’hores, és a dir, deu hores, l’empresa no les pot acumular per al següent període ni, en cas d’extinció de la relació laboral, descomptar-les de la quitança, excepte si la relació laboral s’extingeix per voluntat del treballador.
8. Si la persona treballadora es troba amb un ròssec positiu en el moment de l’extinció de la relació laboral, l’escreix d’hores que excedeixen la jornada ordinària es retribueix com a hores extraordinàries, dividint l’escreix per terços i retribuint cada terç amb l’increment que correspongui de conformitat amb el que preveu l’article 63.
9. En els períodes en què el contracte de treball es troba en suspens es computa la jornada legal ordinària de 40 hores setmanals.
10. En còmput anyal, la durada màxima anual de la jornada laboral és de mil vuit-centes hores. La jornada anyal s’ajusta, augmentant o disminuint, en funció de les hores laborals que siguin exigibles en jornada legal ordinària segons s’escaiguin els dies festius de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables del calendari laboral en vigor i sempre respectant les normes i els límits legals en matèria de temps de treball i de descans.
11. El còmput anyal s’estableix prenent sempre com a base l’any natural. En les relacions laborals que no totalitzin un any natural sencer, per establir el nombre d’hores exigibles en jornada legal es té en compte la mitjana de la jornada legal exigible durant el període treballat corresponent.
12. S’exceptuen del règim de jornada màxima diària establert a l’apartat 2 les persones treballadores del Servei Andorrà d’Assistència Sanitària i de la Creu Roja Andorrana.
Article 59 Inclemències del temps
1. L’empresa pot establir la suspensió del contracte per a les activitats que no es poden desenvolupar puntualment a causa de les inclemències del temps i abonar als treballadors afectats el total de salaris corresponents a les hores perdudes per aquest motiu, que es poden recuperar repartint-les entre els dies laborables de les setmanes següents, dins d’un període màxim de tres mesos.
En tot cas, per a la recuperació no es pot dedicar més d’una hora per dia, i en total no es poden sobrepassar les 45 hores setmanals. Les hores que excedeixin la 45a hora setmanal es paguen com a extraordinàries.
Per tenir dret al cobrament del salari, els treballadors s’han de presentar al centre de treball a les hores fixades com a inici de la jornada laboral, excepte si l’empresa indica el contrari mitjançant una comunicació escrita.
2. Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, si l’empresa disposa d’altres centres de treball o d’altres llocs de treball en el mateix centre no afectats per les inclemències atmosfèriques no pot establir la suspensió del contracte i, mentre duri la situació, pot:
a) Desplaçar els treballadors que no poden dur a terme les seves activitats a altres centres de treball.
b) Encomanar altres activitats que no hagin resultat afectades per les inclemències del temps en el mateix centre de treball o en un altre centre de treball, encara que s’hagin de fer feines diferents de les habituals.
3. No es consideren incloses en aquest article les suspensions de feines per temps indefinit motivades per les circumstàncies climatològiques que impedeixen la realització de treballs en determinades zones durant èpoques concretes de l’any.
Article 60 Contracte de treball a temps parcial
El contracte de treball a temps parcial s’ha de formalitzar per escrit, i s’hi han de fixar els dies naturals i les hores en què la persona treballadora ha de prestar els seus serveis.
Es considera nul tot pacte en què la persona treballadora accepti en el moment de la formalització del contracte qualsevol canvi unilateral d’horari per part de l’empresa.
Article 61 Hores extraordinàries
Les persones treballadores majors de 18 anys i l’empresa poden pactar el treball en hores extraordinàries fins a un màxim de 2 hores diàries, de 15 hores en una setmana, de 50 hores en un mes i de 426 hores en un any quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan hi hagi manca de personal suficient en l’empresa per assegurar torns amb la jornada legal ordinària.
b) En cas d’augment temporal de l’activitat empresarial a causa de la situació del mercat.
c) En supòsits extraordinaris o de força major.
Resta prohibit el treball en hores extraordinàries als menors de 18 anys i a les dones embarassades o durant el període d’alletament.
La iniciativa del treball en hores extraordinàries correspon a l’empresa, i la lliure acceptació o denegació, llevat de supòsits extraordinaris o de força major, correspon a la persona treballadora.
És nul el pacte que impliqui la renúncia de la persona treballadora al seu dret d’acceptar o refusar la prestació d’hores extraordinàries.
Article 62 Còmput de les hores extraordinàries
1. El còmput de les hores extraordinàries s’efectua prenent com a base la jornada legal ordinària de 40 hores setmanals. En els contractes de treball a temps parcial es pren com a base la jornada fixada contractualment.
2. Cada hora extraordinària treballada dóna dret a la persona treballadora a un increment del seu salari base que es determina per conveni col·lectiu. A manca de conveni col·lectiu, es paguen de la manera següent:
a) Les quatre primeres hores extraordinàries setmanals s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 25 per cent del salari horari.
b) Les quatre hores extraordinàries setmanals següents s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 50 per cent del salari horari.
c) Les hores extraordinàries que sobrepassin les vuit hores setmanals s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 75 per cent del salari horari.
L’empresa, amb l’acord previ de la persona treballadora, pot no satisfer en metàl·lic l’import de les hores extraordinàries i compensar-les amb hores de temps festiu, amb els mateixos increments, dins dels tres mesos següents.
3. En cas que el contracte estigui establert prenent com a base la jornada especial per còmput anyal, les hores extraordinàries realitzades a la fi del període es retribueixen d’acord amb el conveni col·lectiu. A manca de conveni col·lectiu, es divideixen en tres parts i se satisfan amb un increment que, com a mínim, ha de ser d’un 25 per cent el primer terç, d’un 50 per cent el segon terç i d’un 75 per cent el darrer terç.
Article 63 Planificació horària i compte d’hores
1. Totes les empreses han de tenir en un lloc visible per als treballadors el pla de treball horari de cadascun o de cada torn de servei, que fixa les hores de treball que s’han de realitzar i el temps de descans o d’àpats, i un compte d’hores, on s’inscriuen les hores extraordinàries i els dies festius del calendari laboral treballats, les vacances fetes, les absències justificades i no justificades i la manca de puntualitat en el treball. En els supòsits d’aplicació d’un còmput horari previst a l’article 58, les empreses han d’exposar en un lloc visible el pla horari previst i anotar el practicat en el compte d’hores.
2. Els treballadors han de signar almenys una vegada al mes el compte d’hores com a mostra de conformitat, i han de ser informats de manera clara i amb un mínim de vuit dies naturals d’antelació, excepte en els supòsits de modificació de torns per causa de baixa de treballadors o altres causes de força major, de qualsevol modificació d’horaris, de manera que es respecti la seva vida privada i familiar.
3. Queden exclosos de les obligacions establertes en aquest article el servei domèstic, el servei de porteria amb residència al mateix edifici i els treballs del sector agrícola i ramader que estiguin formalitzats per escrit.